Butlletí

Festival Tro 2022

El Festival TRO neix amb la voluntat de crear una altra forma d’allò que ja existeix: els llibres que publica Edicions Poncianes. Vol tornar (com l’esclat d’una tronada) al textos per llegir-los altrament i confessar que en volem més (com l’eco que fa el soroll de la tempesta). Des d’una perspectiva performàtica i coral, el festival agermana creadors que tornen als textos per fer de la literatura la cita que convoca altres disciplines: l’art, el pensament, la poesia, la música, l’humor i la dansa. El creadors convidats reinterpreten autors clàssics, descobreixen i reivindiquen referents oblidats i actualitzen autories que encara dialoguen amb nosaltres, avui.

El Festival TRO va tenir lloc els migdies de dissabte 5, 12 i 19 de novembre de 2022, a la Fundació Brossa.

Sessió 1 | SER BÈSTIA

Edicions Poncianes va començar a publicar, fa uns anys, uns pòsters on autors contemporanis de la literatura catalana traduïen, alhora que interpretaven, autors canònics.

El resultat és una constel·lació de poètiques que es formulen des del present i que es trenen amb les d’avui. “Ser bèstia” és una trobada que vol seguir indagant els vincles que uneixen alguns d’aquests autors clàssics amb creadors contemporanis. Set intervencions a partir de set poètiques. El resultat: una actualització d’autors que ens travessen, perquè la promesa es conjuga en present i la tradició és matèria de futur.

Sessió 2 | OBRIR EL CÀNON

L’escriptora estatunidenca Adrienne Rich va ser lloada, al començament de la seva carrera, per un domini formal de la construcció poètica i un lligam explícit a la tradició. Amb el temps, però, va entomar un gir polític, vital i també estètic que va marcar un abans i un després en la poètica anglòfona. El seu gest reivindicava veus silenciades, es desmarcava del cànon i ignorava la condemna a la literatura política. Rich es va convertir en altaveu d’una escriptura que se situava al marge per repensar el centre. Una manera d’obrir el cànon, d’esventrar-lo.

Aquesta segona sessió del festival TRO pren Rich com a pretext per demanar a diversos creadors que facin una lectura personal d’un referent silenciat de la seva disciplina. Una excusa per descobrir veus desconegudes, reivindicar-ne la importància, reprendre el seu llegat i, al final, celebrar la redescoberta amb un DJ set i l’hora del vermut.

Sessió 3 | TORNAR A PASOLINI

Polèmic i disruptor, contra el seu temps i el temps a venir, Pasolini ha deixat un llegat difícil de calcular a l’hora de concebre la classe obrera, la força de l’art, el cinema social i realista, la poesia experimental, l’interès filològic o la vida que es trena, irremeiablement i volguda, a la creació. Pasolini va admirar la inclinació dialogada i popular de Lorca, va tornar i retornar a Kavafis, feia estudiar Machado als seus alumnes i parlava de Rimbaud com la lectura fonamental de la seva vida. El llamp abans del tro: els ídols també tenen ídols.

Celebrant el seu centenari, és inevitable preguntar-nos què queda d’ell avui. En la darrera sessió del festival, les escriptores Gabriela Wiener i Layla Martínez conversaran sobre la continuació del seu llegat; Carles Viarnès i Sara Fontán musicaran en directe un muntatge audiovisual inèdit a partir dels seus films creat per la directora Núria Giménez Lorang; i, finalment, amb humor intel·ligent, Ana Polo revisarà les entrevistes sobre amor i sexualitat que Pasolini va rodar a Comizi d’amore.