Un homenatge coral i multidisciplinari a Vicent Andrés Estellés mitjançant ’un recorregut que creua cinc grans conceptes de la seva poètica: l’amor, el desig, la mort, les arrels i el compromís.
Des de La Sullivan ens hem encarregat del concepte i el comissariat de l’homenatge, així com de la direcció de la peça.
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de l’any 1924, fa tot just un segle. En el seu centenari, recordar el poeta de Burjassot és –ho diu l’etimologia– tornar a passar pel cor els seus versos, les seves paraules. Avui, però, aquest cor està encongit, torbat, irritat i trist perquè no pot ni vol de cap manera oblidar la tragèdia viscuda al País Valencià la tardor de 2024. Avui, amb tot, dir Estellés és fer present les víctimes de la Dana, mantenir-les despertes en la nostra memòria, però també és agrair els aprenentatges dels qui avui refan el paisatge i, amb Estellés, assumeixen la veu d’un poble.
A través de la paraula, la imatge, la música i la dansa, hem tornat a Estellés per dialogar-hi des del present amb veus de fins a una dotzena de creadors i activistes d’arreu dels Països Catalans. Tot, a partir d’un recorregut que creua cinc grans conceptes de la seva poètica: l’amor, el desig, la mort, les arrels i el compromís.
Amb els poetes Àngels Gregori, Berta García Faet, Carles Rebassa, Maria Sevilla, l’escriptora Clara Queraltó, li ballarí Jayce, els col·lectius Som Provisionals i DuDa, i els activistes David Fernández i Cuellilargo, a més de la directora de cinema Marta Romero Coll, música original i en directe a càrrec de Sandra Monfort i Tristan Esparza, i disseny de so i llums d’Oscila.
